De casualidad encontré esta imagen buscando información sobre un tema de interés personal, y me sentí identificada con el, ya que no se que va a ser de nuestro futuro porque aún no me aclaro con el plan de bolonya!!!
miércoles, 25 de marzo de 2009
Así me encuentro yo...
De casualidad encontré esta imagen buscando información sobre un tema de interés personal, y me sentí identificada con el, ya que no se que va a ser de nuestro futuro porque aún no me aclaro con el plan de bolonya!!!
"Terceros apuntes"
"""MES DE MARZO"""
Empezamos el bloque II "Hecho educativo", es decir,como conocemos la educación, elemento del acto educativo.
Para introducir este bloc, vemos en clase un reportaje del 30 minutos "Escuela de los pequeños samurais". A continuación en clase comentamos espectos positivos y negativos de este método de educación.
A través de estos de este reportaje empezamos a hablar de los diferentes ámbitos que encontramos en el mundo de la educación.
El 10 de marzo vimos otro reportaje del 30 minutos, del barrio de las casas baratas de Barcelona. ¿como podría afectar los comentarios delos profesores de secundaria a los alumnos? los profesores etiquetan a los alumnos, no creen en ellos.
Capacidad de los alunmos: cambio, reacionalidad y comunicación (sino se comunica no hay educación). Hablamos de como piensa el educando, de que la educación con un regimen autoritario no podría ser posible...
El hecho educativo es una acción abierta al cambio sobre el entorno y permanente.
También se habla del papel del educando como sistema abierto superior, teoría sistemiconética del educado y del aprender a aprender.
En clase realizamos una actividad en la que la clase se divide en dos grupos, que serian dos posiciones, cada uno defiende uno de estos dos comentarios:
1/La naturaleza humana es corrupta y ha de ser controlada por las normas sociales.
2/La anturaleza huamana es buena i es "corrompuda" por la sociedad.
Los componentes de cada posición deben creer pequeños grupos y defender su afirmación. Después se cambiarán los componentes de grupo para escuchar la defensa de los compañeros y después se expone a todo el grupo, y para finalizar un peqño debate entre las dos posiciones.
Empezamos el bloque II "Hecho educativo", es decir,como conocemos la educación, elemento del acto educativo.
Para introducir este bloc, vemos en clase un reportaje del 30 minutos "Escuela de los pequeños samurais". A continuación en clase comentamos espectos positivos y negativos de este método de educación.
A través de estos de este reportaje empezamos a hablar de los diferentes ámbitos que encontramos en el mundo de la educación.
El 10 de marzo vimos otro reportaje del 30 minutos, del barrio de las casas baratas de Barcelona. ¿como podría afectar los comentarios delos profesores de secundaria a los alumnos? los profesores etiquetan a los alumnos, no creen en ellos.
Capacidad de los alunmos: cambio, reacionalidad y comunicación (sino se comunica no hay educación). Hablamos de como piensa el educando, de que la educación con un regimen autoritario no podría ser posible...
El hecho educativo es una acción abierta al cambio sobre el entorno y permanente.
También se habla del papel del educando como sistema abierto superior, teoría sistemiconética del educado y del aprender a aprender.
En clase realizamos una actividad en la que la clase se divide en dos grupos, que serian dos posiciones, cada uno defiende uno de estos dos comentarios:
1/La naturaleza humana es corrupta y ha de ser controlada por las normas sociales.
2/La anturaleza huamana es buena i es "corrompuda" por la sociedad.
Los componentes de cada posición deben creer pequeños grupos y defender su afirmación. Después se cambiarán los componentes de grupo para escuchar la defensa de los compañeros y después se expone a todo el grupo, y para finalizar un peqño debate entre las dos posiciones.
lunes, 9 de marzo de 2009
"Pensant en els altres"
"Pensant en els altres" així es titula el reportatge que tenia pensant comentar en el meu blog, després de veure l´altre dia a classe el video que ens va posar el profesor.A continuació us deixo un petit resum del video.
En aquest video podem observar com un mestre d´escola primària ensenya als seus alumnes que ells, els nens, tenen el futur davnat dels seus ulls. Vol crear lligams d´afecte entre ells durant el curs, el més important de la vida és ser feliç, aquesta és la clau de la vida. Per tal de crear aquests lligams, el mestre pràctica diferents execicis. Un d´aquests és que els nens han d´escriure cartes on expressin el que senten, el que pensem. Un dia un nen explica el funeral de la seva àvia, que acabava. Aleshores una companya es va sentir identificada perquè ella era orfre de pare. Es va crear un espai de confiança, i aquesta nena va expresar el que pensava i sentia, i que tenia amagat. Tot els alumnes van experaar els seus sentiments sobre aquest tema, la mort. Es va crear també un clima de solidaritat. Quan la gent t´escolta de veritat fa que expressis el que sents.
Altra pràctica va ser anar d´excursió en primavera. L´objectiu era ensenyar que la vida té un gran valor “l´alegria de viure”.
Un fet important van ser quan van arribar l´època de les notes, alguns nens van ser victimes de crítica peruè treien notes dolentes. El mestre preocupat pel sentiment de menyspreu, els va fer pensar perquè tractaven d´aquesta manera als seus companys. Per reflexionar els va fer escriure una carta. Els que reien van començar a expressar els seus sentiments de culpablitat. Un anena ho va fer perquè ja ho va viure quan era més petita a la llar d´infants, aleshores ho va fer ella per por que li tornés a passar.
Més endavant van construis durants un temps un rai. Quan van anar a probar aquest, el mestre va castigar a un alumne perquè parlava. El càstig, era que no probaria el rai. Els companys el van defensar li van dir al mestre que si el castigava hauria de ser amb alguna cosa relacionada amb això i van dir que no anaven a probar el rai sinó anaven tots. Aleshores el mestre va reflexionar i es va adonar que tenien raó. Estava molt content perquè els seus alumnes van tenir solidaritat. El nen castigat va escriure un carta amb sentiment de culpabilitat i va donar les gràcies als companys.
Més endavant va morir el pare d´altre company, tots es van sentir tristos. Aleshores van preparar coses per quan tornés a l´escola estigués més animat. Poc després una alumne havia de marxar de l´escola perquè al seu pare el canviaven de lloc de treball. Perquè aquesta no s´oblidés dels seus companys,aquests li van fer una canço.
A final de curs , per acomiadar-se van fer una dedicatoria als pares dels alumnes orfres i a l´àvia.
Durant aquest curs i els curs passat es van crear lligams entre els companys. Van viure moments de tot tipus, van expressar sentiments, van recordar, entendre, etc. Van passar moments molt bonics, però també difícils. Lligams que eren pensant en els altres, com la felicitat, entendre el significat de la vida.
El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l'ensenyament i molt premiat.
http://www.youtube.com/watch?v=8FNPE31zlNE&feature=related
En aquest video podem observar com un mestre d´escola primària ensenya als seus alumnes que ells, els nens, tenen el futur davnat dels seus ulls. Vol crear lligams d´afecte entre ells durant el curs, el més important de la vida és ser feliç, aquesta és la clau de la vida. Per tal de crear aquests lligams, el mestre pràctica diferents execicis. Un d´aquests és que els nens han d´escriure cartes on expressin el que senten, el que pensem. Un dia un nen explica el funeral de la seva àvia, que acabava. Aleshores una companya es va sentir identificada perquè ella era orfre de pare. Es va crear un espai de confiança, i aquesta nena va expresar el que pensava i sentia, i que tenia amagat. Tot els alumnes van experaar els seus sentiments sobre aquest tema, la mort. Es va crear també un clima de solidaritat. Quan la gent t´escolta de veritat fa que expressis el que sents.
Altra pràctica va ser anar d´excursió en primavera. L´objectiu era ensenyar que la vida té un gran valor “l´alegria de viure”.
Un fet important van ser quan van arribar l´època de les notes, alguns nens van ser victimes de crítica peruè treien notes dolentes. El mestre preocupat pel sentiment de menyspreu, els va fer pensar perquè tractaven d´aquesta manera als seus companys. Per reflexionar els va fer escriure una carta. Els que reien van començar a expressar els seus sentiments de culpablitat. Un anena ho va fer perquè ja ho va viure quan era més petita a la llar d´infants, aleshores ho va fer ella per por que li tornés a passar.
Més endavant van construis durants un temps un rai. Quan van anar a probar aquest, el mestre va castigar a un alumne perquè parlava. El càstig, era que no probaria el rai. Els companys el van defensar li van dir al mestre que si el castigava hauria de ser amb alguna cosa relacionada amb això i van dir que no anaven a probar el rai sinó anaven tots. Aleshores el mestre va reflexionar i es va adonar que tenien raó. Estava molt content perquè els seus alumnes van tenir solidaritat. El nen castigat va escriure un carta amb sentiment de culpabilitat i va donar les gràcies als companys.
Més endavant va morir el pare d´altre company, tots es van sentir tristos. Aleshores van preparar coses per quan tornés a l´escola estigués més animat. Poc després una alumne havia de marxar de l´escola perquè al seu pare el canviaven de lloc de treball. Perquè aquesta no s´oblidés dels seus companys,aquests li van fer una canço.
A final de curs , per acomiadar-se van fer una dedicatoria als pares dels alumnes orfres i a l´àvia.
Durant aquest curs i els curs passat es van crear lligams entre els companys. Van viure moments de tot tipus, van expressar sentiments, van recordar, entendre, etc. Van passar moments molt bonics, però també difícils. Lligams que eren pensant en els altres, com la felicitat, entendre el significat de la vida.
El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l'ensenyament i molt premiat.
http://www.youtube.com/watch?v=8FNPE31zlNE&feature=related
lunes, 2 de marzo de 2009
"Segundos apuntes"
24/02/2008
En esta sesión de la asignatura teoría de la educación hemos tratado en tema de las teorias pedagógicas actuales.
Encontramos la aproximación en cinco teorias:
1/Pedagogies perennes.
2/Pedagogies performatives.
3/Pedagogies hermeneutiques.
4/Pedagogies postestructuralistes.
5/Pedagogies crítiques.
Resumen:
En pedagogia y teoría de la educación hemos tenido tres cambios:
-Hemos pasado de centrarnos en el educador al educando. El niño/a aora es el centro de atención.
-Hemos pasado de preocuparnos en el enseñamiento, por el aprendizaje. Aprendemos toda la vida.
-Cambiamos de hablar del centro escolar a centro educativo. Pierde importancia el concepto de aula y coge mas importancia el contexto (aprendizaje comunitario).
26/02/2009
Durante esta clase hemos tratado del tema del plan de bolonia, la verdad es que a mi personalmente me ha ido muy bién porque me ha aclarado muchas cosas, ya que lo único que sabía de este eran habladurías y comentarios que iba escuchando por diferentes medios.
En esta sesión de la asignatura teoría de la educación hemos tratado en tema de las teorias pedagógicas actuales.
Encontramos la aproximación en cinco teorias:
1/Pedagogies perennes.
2/Pedagogies performatives.
3/Pedagogies hermeneutiques.
4/Pedagogies postestructuralistes.
5/Pedagogies crítiques.
Resumen:
En pedagogia y teoría de la educación hemos tenido tres cambios:
-Hemos pasado de centrarnos en el educador al educando. El niño/a aora es el centro de atención.
-Hemos pasado de preocuparnos en el enseñamiento, por el aprendizaje. Aprendemos toda la vida.
-Cambiamos de hablar del centro escolar a centro educativo. Pierde importancia el concepto de aula y coge mas importancia el contexto (aprendizaje comunitario).
26/02/2009
Durante esta clase hemos tratado del tema del plan de bolonia, la verdad es que a mi personalmente me ha ido muy bién porque me ha aclarado muchas cosas, ya que lo único que sabía de este eran habladurías y comentarios que iba escuchando por diferentes medios.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)