lunes, 1 de junio de 2009

El milagro de Anna Sullivan

El otro día una amiga me explico que en clase habían visto lapelícula del "el milagro de Anna Sullivan" me explicó el argumento y me llamó la atención, así que decidí verla y hacer un escrito de las características más significativas. Decidí hacerlo ya que esta relacionado con la educación, y la pedagogía.

Hellen Keller: És una nena que amb només 19 mesos es queda cega i sorda (com a conseqüència muda) a causa d'una enfermetat que li afecta al cervell. Des del principi la van donar per perduda i li feien poc cas; a causa d'això, l'han malcriat pensant que suficient tenia ja ella sent cega, sorda i muda. No l'han inculcat cap tipus de norma i sempre l'han deixat fer el que vol, per això s'ha convertit en una persona irracional i quan no li concenteixen alguna cosa li donen rabietes. Però quan arriba Anna i li canvia tot això té pràcticament set anys, una edat ja difícil per canviar-li els hàbits però no impossible. Encara així és molt intel•ligent i té molt afany d'aprendre però com i quan ella vol.
Anna Sullivan: És l'institutriu de Hellen, l'encarregada d'ensenyar-li a comunicar-se amb els demés a traves de signes. Des dels cinc anys és cega i encara que desprès de nombroses operacions ara veu, qualsevol llum li pot danyar els ulls. Ella va viure una situació semblant a la de la Hellen, i encara sent aquest el seu primer treball sap que podrà ensenyar-li a Hellen a comunicar-se, conviure i a integrar-se en la societat encara que les seves maneres d'ensenyar-li molts cops estiguin a punt de costar-li la seva feina. Anna és va criar en un orfenat amb el seu germà on des de que ell mort amb deu anys a estat sola, però gracies a una mestre com ella a pogut reincorporar-se a la societat. Ara li arriba el moment de donar ella la mateixa oportunitat que ella a tingut, per això, va a treballar a casa dels Keller.
Arthur (pare): És el pare de Hellen. És un home que sembla molt dur però que en el fons només vol que la seva filla sigui feliç encara patint tot el que està patint. És bastant comprensiu amb Hellen i la consenteix bastant però per ajudar l'evolució de la seva filla i per petició d'Anna es torna més sever amb ella.
Sra. Keller: És la mare de Hellen. Ella al principi quan es va adonar que era sorda i cega no la va voler però era la seva filla i no podia deixar-la. Encara que ni ella ni cap membre de la família li fes molt de cas ella era qui s'havia guanyat el cor de Hellen i l'havia acabat estimant. Va ser l'única que va recolzar Anna, encara que ni ella mateixa pensés en cap moment en integrar-la en la societat ni que pogués arribar a fer una vida mitjanament normal valent-se per si mateixa. A causa de tot el que està vivint s'ha convertit en una dona molt trista que només pensa en que a la seva filla no li passi res.
Jimmy(germà): És el germà gran de Hellen i a viscut l'enfermetat de sa germana des de sempre. Ell no dóna cap esperança a Anna perquè pugui fer alguna cosa amb sa germana però de seguida s'adona que s'ha equivocat i és el primer en ajudar-la i fer que els seus pares també l'ajudin.

Ana Sullivan el primer pas que va donar va ser comunicar-se amb Helen vencen la seva agresivitat amb força i paciencia. El següent pas que va donar va ser ensanyar-li l´alfabet manual, això li va costar molt perquè primer li va haver de fer entendre que les coses tenien un nom. Ana li posava en contacte amb els objectes i li delletrellaba en la mà les paraules. Fins que un dia per fi ho va entendre i va animar-se i li posava la mà a l´Ana perqué li delletrees objectes. Així va començar a preparar a la Helen amb noves paraules e idees que necesitaria per ensenyar-li. Com a resultat d´aquesta gran esforçla Helen va arribar a ser civilitzada i amable. Ana va ensanyar-li diferents leccions i acutan com la seva interprete. Interpretava a les seves mans tot.
El fet de que l´Ana Sullivan tractés a la Helen com una persona, sense tenir cap pena cap a ella pel fet de tenir una discapacitat, va fer que aquesta cambiés poc a poc d´actitut i que acceptés l´estimulació multisensorial que li ensenyava la Ana através de l´alfabet manual que li feia a les mans. M´ha fet creure que una persona amb qualsevol deficiència amb un aprenentatge pot arribar a fer el que vulgui si realment ho desitja, i amb molts esforços ho aconseguirà.

Les dificultats que poden tenir aquests nens a nivell social és en el mercat laboral, a l´hora de comunicar-se amb les altres persona, ja que no tots saben utilitzar els llenguatges alternatius com l´alfabet de mà, altre difilcultat que és podrien trobar són les poques adaptacions que hi han en aquesta societat. A nivell escolar la major dificultat seria l´hora de comunicar-se amb la resta del nens i amb la profesora o educadora,i per això s´han fet escoles adaptades per a aquests nens. I a nivell de salut aquests nens han de seguir un control més amenut perquè s´han de controlar aquestes plurideficiencies més detingudament per veure com es poden estimular i tot això.
Valoració l´actitud i els mètodes d´ensenyament. Positius i negatius.
Personalment crec que els métodes d´ensenyament van estar negatius desde que la Helen va que va qudar sorda-cega fins que va arribar l´Anna Sullivan. Aquesta, l´Anna, va utilitzar métodes que van fer arribar a la Helen a entendre poc a poc que les coses tenien relació amb les paraules, que tenien nom. Al principi, com poden observar a la pel-licula l´Anna el primer pas que va fer per poder comunicar-se amb la Helen va ser eliminant l´agresivitat amb força i molta paciencia. El següent pas va ser ensenyar-li l´alfabet manual., així va anar instruin i ensenyan paraules a la nena.
L´actitut dels pares davant la Helen era de pena, no li ensenyaven res i la Helen feia el que volia i com volia. No tenia educació, no sabia res perquè mai l´havien ensenyat. Però quan veuen que l´Ana Sullivan, amb una actitut molt forta i amb cap compasió cap a la Helen (que va ajudar molt per a l´aprenentatge de la nena), va fer que la Helen aprengués i s´adonés que les coses tenien un significat, van veure que si era possible que la Helen fos una nena normal, però això pasa alfinal de la pel-licula. Em va sorpendre la força interior que va tenir l´Anna per aguantar aquesta situació, perquè no només era complicat ensenyar a la Helen per les seves discapacitats sino els pares també influien perquè estaven sempre damunt de l´Anna i no moltes vegades criticaven el seu treball. Sort que alfinal els pares també es van adonar que tenia capacitat per apendre a pesar de les seves discapacitats.

La Helen des de ben petita va quedar sorda i cega, aleshores aquests factors van ser els que van dfiicultar el seu aprenentatge i van dificultar el seu ensenyament.
Valoració quina importancia té l´estimulació primerenca en els nens discapacitats.
Personalment, jo crec que les primeres estimulacions en els nens discapacitats es tindrien que donar des de el principi de la discapacitat, si el nen ha nascut ja amb aquesta doncs estimular-lo des de que ha nascut, i si li pasa després per qualsevol motiu, doncs estimular-lo desde que a succeit. Crec que es important estimular-lo desde´l principi perquè així el nen tindrá menys dificultats quan vagi creixent i alhora el nen pot anar aprenen el que li correspon a la seva edat, encara que sigui amb més dificultats. Perquè no s´ha de tenir pena a aquests nens ni compasió perquè són persone normals que només tenen una discapacitat que lis dificulta l´aprenentatge però no per això hem de passar d´ells, com feien els pares de la Helen que li deixaven fer tot el que ella volia peruè li tenien pena i compasió.
Opinió personal
En general, la pel-lícula me ha donat una bona impresió i m´ha agradat. Y encara que és una pel-licula molt antiga (detall que s´aprecia a simple vista. Ja que és en blanc i negre), m´ha parescut molt realista. L´argument és molt bo, no s´ha desvirtuat amb el pas del temps, ja que els valors continuen sent els mateixos que els que es poden observar a la pel-lícula.
La pel-lícula ens ensenya a valorar a les persones per la seva humiltat, i no per les seves deficiencies fisiques que pateixen. Una persona amb minusvalia física pot ser tan vàlida o més que una persona normal. El fet de que una persona sigui minusvàlida, la seva situació en el context social, li fa desenvolupar uns valors i una força de la que careixen moltes persones normals, que ho tenen tot molt més fàcil.
Però sens dubte el moment que més em va impactar més va ser l'escena del pou, quan Hellen comença a relacionar a partir de l'aigua els símbols que li ha ensenyat la seva mestre amb les coses del seu voltant, comença a trobar significat a aquell llenguatge nou per ella i vol saber el nom de tot el que té al seu voltant.
No hi ha res que no m´hagi agradat. El que si m´ha sorprés és l´actitut que tenien els pares i els familiars de la Helen cap a ella al principi de la pel-licula, es increible pensar que avui dia encara hi ha gent que és tan ignorant. I l´altre cosa que más sorprés és la intel-ligencia i capacitat tan gran que té la Helen per apendre i entendre tot l´aprenentage que li va fer l´Ana Sullivan després d´haver passat tants anys sense haver estat estimulada de cap manera.

No hay comentarios:

Publicar un comentario